Parlem de Contractació Pública Responsable

Parlem de Contractació Pública Responsable

Des de l’Ateneu Cooperatiu, volem posar la Contractació Pública Responsable sobre la taula i fer que sigui una realitat a les comarques gironines. Per això n’hem parlat amb més de 30 entitats i administracions públiques del territori; hem identificat les oportunitats i els reptes que ens queden per assolir; i fem propostes per seguir-hi treballant. Una d’aquestes propostes és la formació que oferim el proper divendres 24 de maig destinada a administracions públiques, entitats, empreses i ciutadania. Pots consultar més informació i fer la inscripció aquí.

Així mateix, en el marc de la Jornada sobre Contractació Pública Responsable celebrada a l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines el passat 29 de març, es van extreure algunes conclusions que us detallem a continuació:

  1. Des de l’òptica de l’Economia Social i Solidària (ESS), com és treballar amb l’administració pública?

Partint de les experiències de Sambucus Cooperativa i la cooperativa iLabso, presents a la Jornada, es dóna peu a una conversa-debat sobre què implica treballar colze a colze amb l’administració. D’aquesta conversa se n’extreuen els següents punts:

  • Es detecten males praxis per part de determinades administracions, les quals no sempre s’ajusten a la llei: criteris estrictament econòmics/preu, determinació de preus amb tendència a la baixa i clàusules percebudes com abusives.
  • La participació en licitacions grans és percebuda com inassequible degut a les clàusules i condicions econòmiques que s’hi exigeixen.
  • S’observa una falta notable de sensibilitat per part de les persones tècniques de diversos Ajuntaments, les quals a vegades ocupen llocs que resulten clau a l’hora de posar en valor l’ESS i per extensió, de generar coneixement de les iniciatives que en formen part en el territori propi.
  • Es troba a faltar un discurs i debat polític que reivindiqui una aposta clara en la democratització i la transformació del desenvolupament econòmic local.
  • Es posen en valor els esforços d’alguns municipis en treballar conjuntament amb les iniciatives de l’ESS per tal de definir estratègies comunes. Encara que sovint es percep una manca de consciència en les administracions vers l’esforç material que suposa per a les iniciatives aquest tipus de col·laboració, que no sempre genera per si mateix treball ni contractes.
  • Es troba a faltar la implicació d’agents públics de caràcter supramunicipal: la XMESS, la Diputació, etc. Són instàncies que podrien facilitar l’articulació de processos de major impacte, així com estratègies de provisió i compra conjunta.

Davant d’aquestes valoracions, per part de les iniciatives de l’ESS es demana:

  • Posar en valor la feina i l’impacte de l’ESS, el qual s’ha de reflectir en els preus dels contractes.
  • Aprofundir en la limitació del pes del preu en les licitacions públiques.
  • Obrir processos de sensibilització amplis en el si de les administracions, que vagin des de l’incentiu del consum en el Mercat Social per part de les persones treballadores fins a l’aprofundiment en el coneixement de les persones tècniques sobre les implicacions de l’ESS i el seu impacte.
  • Una aposta més clara i ferma per part de la XMESS a l’hora d’articular l’acció dels municipis i ens locals en la promoció de l’ESS.
  • Pensar estratègies per denunciar l’incompliment de la llei i les pràctiques abusives en els processos de licitació i concurs públic.2

2. Des de les administracions públiques, quina és l’experiència de treball amb les entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS)? 

Partint de l’experiència de l’Ajuntament d’Arbúcies, que va participar a la Jornada, es dóna peu a una conversa-debat sobre què implica treballar colze a colze amb l’ESS i articular propostes conjuntes. D’aquesta conversa se n’extreuen els següents punts:

  • Es posa en valor la importància d’aprofitar els moments estratègics per generar canvis, com per exemple les finalitzacions de concessions, així com iniciar processos de recuperació de competències pròpies de l’administració local.
  • Es proposa l’ús dels contractes menors per fixar projectes pilot per assajar models de col·laboració i contractació amb l’ESS.
  • Es valora positivament el canvi de llei de contractació, tot i que també s’observa l’increment de càrrega de gestió que suposa a les administracions.
  • Es reconeix la dificultat interna a l’hora de generar complicitats amb les figures de Secretaria i Intervenció a l’hora de proposar licitacions i contractes.
  • Es troba a faltar i es reconeix com a necessari conèixer més experiències en tot l’àmbit estatal i català on s’articulin aquests nous tipus de relacions entre administracions i iniciatives de l’ESS.
  • Es reconeix no tenir informació suficient sobre quines iniciatives de l’ESS hi ha al territori i les pràctiques distintives de l’ESS. Falten indicadors que facilitin valorar i avaluar l’acció des d’aquesta perspectiva en contrast amb les formes convencionals.

Davant d’aquestes valoracions, per part de les administracions locals es demana:

  • A les iniciatives de l’ESS, que es formin i informin sobre les necessitats formals de les administracions públiques per facilitar-ne l’articulació.
  • Accions de formació al voltant de la llei de contractació pública de 2017 per a personal tècnic de les administracions públiques.
  • Una major visibilització de les iniciatives de l’ESS.
  • Accions de formació i sensibilització per a les treballadores de les administracions públiques, així com donar a conèixer experiències inspiradores i de bones pràctiques entre administracions i l’ESS.
  • Construir i definir un discurs i una visió comuna i compartida amb les iniciatives de l’ESS que emmarqui i doti de sentit una estratègia conjunta.

Podeu consultar les conclusions complertes de la Jornada aquí

2019-04-26T11:13:07+00:00