Presentem les bones pràctiques de l’Economia Social a terres gironines

Presentem les bones pràctiques de l’Economia Social a terres gironines

La Fàbrica de Celrà ha acollit el passat 24 d’octubre la presentació de les bones pràctiques d’economia social detectades al territori gironí i que s’emmarca en la diagnosi de l’economia social duta a terme per l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines per tercer any consecutiu. Més de 50 entitats han estat diagnosticades i han demostrat pràctiques en acord amb els principis de l’Economia Social. La identificació i anàlisi s’ha dut a terme seguint els 15 criteris de l’Economia Social i Solidària (ESS) marcats per  Pam a Pam i que fan referència a l’organització interna, l’impacte social i l’impacte ambiental de l’activitat. La diagnosi s’ha elaborat amb la col·laboració de Pam a Pam, el mapa del consum responsable i l’economia solidària, nascut com un projecte conjunt de SETEM i de la XES-Xarxa d’Economia Solidària, a més de diferents entitats de l’economia social, com Arran de Terra, Avancem Santa ClaraNúria Social o Tarpuna. Els criteris d’ESS mesuren aspectes com el nivell de democràcia interna a l’organització, la incorporació de la perspectiva feminista, les condicions laborals i de redistribució de les rendes, la relació i tipus de proveïdors, l’ús de llicències lliures, finances ètiques, l’arrelament territorial o la incorporació de criteris ecològics i de sostenibilitat en les actuacions.

La presentació ha comptat amb la presència de 5 de les iniciatives diagnostiques que destaquen de manera significativa en algun dels criteris contemplats: l’Associació La Iera, associació de creadores i creadors de la Garroxa ; la Cooperativa 7 Estrelles, escoleta que segueix els principis de la pedagogia Waldorf i Pikler; la Fundació MAP, que treballa al Ripollès per la inclusió de persones amb diversitat funcional o en situacions de vulnerabilitat; La Sobirana Cooperativa que, al voltant de la ratafia, fa una proposta d’educació ambiental i d’activitats culturals; i Llavora Agropecuària, projecte agrícola i ramader ecològic que treballa per a la transformació del sector porcí.

Tots els projectes tenen en comú el seu caràcter transformador. Des de l’associació La Iera, Carlota Rodríguez ha explicat que volen ‘conquerir’ el barri vell d’Olot, promovent el reconeixement del treball artesà, la recuperació d’oficis, la dinamització de la zona i, en definitiva, proposant un consum responsable i local a partir de la unió de diferents creadores i creadors de la Garrotxa. Segons Rodríguez, l’associació ha permet crear projectes que de manera individual difícilment s’haurien dut a terme, així com treballar oferint encara més qualitat.

Foto: Alba Danés

Des de Llavora s’ha apuntat que es fa una aposta molt clara per integrar tota la producció porcina, des de la cria dels animals fins a la comercialització directe a través cadenes de circuit curt. Es vetlla pel benestar animal com a element necessari per garantir la salut humana (evitant els antibiòtics i la generació de purins contaminants), a la vegada que es treballa amb proveïdors locals (escorxador, obrador, carnisseria, cooperatives de consum)  aconseguint una important xarxa  transformadora. Un dels seus impulsos, Pino Delàs, explica que, fins i tot i encara que pugui semblar contradictori, aposten pel decreixement en el consum de carn per motius de sostenibilitat.

Des de la cooperativa 7 Estrelles es treballa aplicant principis democràtics, de transparència i de mirada feminista, que es transmeten a totes les famílies i infants participants del projecte. Segons Núria Puigdevall, sòcia de la cooperativa, ‘tots aquests principis els hem aplicat de manera natural en el nostre dia a dia’.

Foto: Alba Danés

La Fundació MAP treballa des del Ripollès per dinamitzar l’economia local a través de l’economia social. Així a partir de l’anàlisi dels sectors presents a la comarca, ha desenvolupat serveis com la bugaderia, el jardinatge forestal, una formatgeria, la gestió de deixalleries o la gestió d’un restaurant, en els quals hi treballen persones amb diversitat funcional o vulnerabilitat de la comarca. Segons Hermínia Ordeig, han aconseguit així crear moltes sinèrgies a nivell del Ripollès que els han permès treballar de manera col·laborativa i cooperativa amb diverses empreses del territori.

Finalment, La Sobirana Cooperativa ha defensat el concepte de ‘sobirania etílica’, entès com una forma d’empoderament i d’arrelament territorial i ha explicat la seva tasca de recuperació de licors tradicionals, així com de l’aiguardent de vi com a base de les seves ratafies. Ernest Morell ha posat èmfasi en l’experiència de col·laboració que han tingut amb altres iniciatives similars, amb qui han compartit obrador, com una font d’aprenentatge mutu molt enriquidor.

Durant l’acte, Dani Vidal de Pam a Pam també ha explicat el funcionament de la iniciativa, que vol mostrar i visibilitzar alternatives per afavorir un consum responsable

Foto principal: Alba Danés

 

2019-10-28T12:06:47+00:00