Amanda Ortega i Itziar Müller, consultores de la cooperativa Opcions, han impartit a l’Ateneu Cooperatiu una formació sobre Contractació Pública Responsable (CPR) on hi han assistit una vintena de representants d’administracions públiques i d’empreses del territori, que han valorat molt positivament la proposta formativa. Les ponents han fet una primera introducció per explicar en què consisteix la CPR, com es pot fomentar i fer-se efectiva i, en segon lloc, s’ha fet un treball d’anàlisi de contractes reals de municipis i ens gironins.
La CPR és una eina que ha de permetre a les administracions aplicar criteris ambientals, socials i de governança (ASG) en la seva provisió de serveis i en el seu consum, a la vegada que es converteix en una oportunitat per a les empreses de l’economia social del territori. Si tenim en compte que la contractació pública suposa a nivell espanyol entre 15 i el 20{d52485d185023084239edd86da48dab9f1fb9e8f3d0c336c0a7b7e4abf6c3b3a} del PIB, les administracions públiques es converteixen en el principal agent contractant i en el major consumidor de l’Estat. La VII Taula Territorial de l’Economia Social i Cooperativa de l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines, celebrada el passat 29 de març, va constatar l’interès que desperta la CPR entre els agents del territori gironí, i és en aquest marc que s’ha realitzat a formació d’avui.
Durant la ponència, s’ha posat de relleu la necessitat d’un lideratge polític perquè la CPR es desplegui de manera transversal, però, a la vegada, també s’ha posat molt d’èmfasi en la necessitat que el personal tècnic conegui de primera mà el conjunt d’eines a l’abast. En aquest sentit, les ponents remarquen que cal considerar la contractació pública com una aliada fonamental a l’hora de definir polítiques públiques. Així, per evitar incoherències, subratllen la importància de destinar recursos que evitin les externalitats negatives que el mateix municipi o entitat pública haurà d’acabar resolent.
Per altra part, Ortega i Müller han descrit un context actual molt favorable a la CPR, sobretot gràcies a l’existència d’un marc normatiu prou ampli que rema en aquest sentit: l’Agenda 2030, la Llei d’Informació No Financera, a més de la legislació específica espanyola i catalana. Així, com a exemple, si fins ara només es mirava el compte de resultats de les empreses que es presentaven a una licitació, ara cal incorporar un conjunt d’informació no financera com poden ser dades de la plantilla, aspectes relacionats amb els riscos laborals o la igualtat salarial.
Finalment, la Llei de Contractes del Sector Públic de 2017 incorpora molts aspectes que afavoreixen la CPR, com són la consideració de tot el cicle de vida del producte o servei, la divisió en lots, o el pagament a subcontractistes, entre d’altres. En aquest sentit, les ponents veuen la llei com una font d’oportunitats.
A la formació també s’ha posat molt èmfasi en dos aspectes: la necessitat d’implantar mesures de seguiment de les clàusules incloses, i la conveniència d’integrar clàusules transversals en totes les fases del projecte.