Centres cívics i culturals, ateneus, espais socials, pols cooperatius… són espais físics on diverses persones i projectes conviuen i -de forma més o menys intencionada- conformen un petit ecosistema. A cada lloc, aquest ecosistema s’expressa d’una forma única segons les entitats i persones que s’involucren en la seva gestió i el territori on s’ubiquen. Molts cops, aquestes entitats comparteixen una sèrie de principis que nodreixen l’ecosistema i ajuden a generar col·lectivitat acollint, cooperant i mancomunant recursos entre elles. 

Per a molts projectes, compartir un espai físic significa compartir els mateixos interessos i objectius, mentre que paral·lelament, són companyes d’entrebancs i conflictes. Perquè compartir és bo, però també és difícil. És aprendre a donar i també a rebre. És mirar de trobar solucions conjuntes, és voler entomar els reptes plegades. És tenir els mateixos somnis i també, complir-los de forma col·lectiva.

Foto: La Grimpada, Júlia Perera, Resilience Earth / Ateneu Cooperatiu Terres Gironines

Són varis els motius pels quals una persona o una entitat decideix formar part d’un ateneu, un espai social o un pol cooperatiu. Segons la Marta Figueras, membre del pol cooperatiu Núria Social situat a la Garrotxa, “qui s’acosta al Núria hi troba persones i entitats amb una alta capacitat d’autogestió i d’intercooperació, obertes a noves col·laboracions i amb ganes d’engegar noves propostes”. El què, el com i el fins a on es defineix en cada cas, fruit dels interessos, les ganes i els recursos econòmics disponibles. Un procés simbiòtic que dóna un resultat diferent en cada cas: “justament és l’ampli ventall de possibilitats d’esdevenir el que cada persona o entitat vulgui dins del nostre espai, el que el fa realment atractiu”.

En aquest sentit, el Núria Social té un cert paral·lelisme amb La QP, pol cooperatiu del Ripollès. Segons la Carme Freixas, una de les impulsores d’aquest nou local al centre de Ripoll “des del nostre espai aportem un valor afegit a la comarca. Oferim serveis a les microempreses, assessorament, formació, i en definitiva, acompanyament integral a les persones. Un local que també les acull amb una  cafeteria, una llibreria i un espai de treball compartit”. 

Foto: La Grimpada, Júlia Perera de Resilience Earth / Ateneu Cooperatiu Terres Gironines

Una altra de les respostes a la creació d’aquests tipus d’espais -per molt evident que sembli- és la de poder disposar d’una seu estable de treball. I això no només resideix en tenir un espai físic de treball i unes instal·lacions ben equipades: mancomunar recursos és imprescindible. Segons la Guernica, membre del Grup Ecos (un grup cooperatiu format per diverses empreses de l’economia social i solidària) “gaudir de bons sistemes de videotrucada, bona connexió, sales per reunir-nos, impressores compartides, espais de treball flexibles per hores… és imprescindible perquè els nostres projectes siguin viables”.

Un paper important al municipi i a la comunitat

Els espais que protagonitzen aquest reportatge tenen un denominador comú molt clar: l’economia social i solidària és un eix clau dels seus projectes. Són llocs que juguen el rol de fer visible i tangible l’ESS (en general molt concentrada en el sector serveis i, per tant, més etèria). Per a la Guernica del Grup ECOS “el nostre espai ens permet complir una funció formativa i exemplificadora per a gent jove del què és el cooperativisme i l’ESS, ja que rebem habitualment visites de centres educatius de la ciutat”. El Núria Social directament es defineix com “un espai on fomentem constantment l’Economia Social i Solidària”, demostrant-ho esdevenint la seu física de la Xarxa d’Economia Social i Solidària de la Garrotxa i a més a més, essent una de les membres proactives d’aquesta.

Segons la Marta Figueras però, “no només som espai de referència en temes com l’economia social i solidària, també apostem per altres temes clau de la nostra comunitat com el diàleg intercultural o la cultura inclusiva”. Al Núria cada vegada se’l coneix més per tot el que fa i ofereix, i això facilita que cada vegada s’acostin més persones al pol amb ganes de moure coses. Perquè “aI Núria hi troben escolta i col·laboració la gran majoria de vegades. Al final, és un lloc on pots venir-hi amb una proposta i sortir-ne amb suport, col·laboració o organització”. A més a més, tant La QP com el Núria Social van més enllà de ser un espai de treball: tenir un bar/restaurant, un lloc on gaudir d’exposicions, actes, formacions, música i cultura en viu, activitats esportives com ioga, capoeira o pilates i un llarg etcètera és una gran forma de donar a conèixer la teva proposta mentre dinamitzes i enxarxes la comunitat. I això és crucial als municipis rurals, que es troben en una situació totalment oposada a la desbocada oferta d’oci i de cultura que trobem a les capitals. Oferir espais d’oci i gastronomia en un espai social és una clau potenciadora de generació de vincles comunitaris.

El potencial de connectar-nos

Al final, aquests espais no deixen de ser llocs on es concentren moltes persones treballant en diferents àmbits compartint uns interessos i una forma de veure el món similars. Caldos de cultiu que treballen per donar resposta a les necessitats emergents del territori i que només expressen un tant per cent petit del seu potencial.  

Arribar a més persones i donar més veu als marges sembla un objectiu i un somni comú d’aquestes iniciatives. Precisament és des d’aquí d’on surten les propostes més interessants i transformadores. I doncs, perquè no comencem a cooperar entre espais socials, centres cívics, ateneus i pols cooperatius per complir-ho? Quan més tupida sigui la trama de vincles, relacions i intercooperacions més fàcil serà la fluïdesa de moviment de la informació, més ràpidament ens podrem donar suport les unes a les altres, més sostenibles seran els nostres projectes i entitats i per tant les vides de les persones que els formem.

Foto: Taula territorial de l’economia social i cooperativa a Santa Coloma de Farners .David Rueda / Ateneu Cooperatiu Terres Gironines

Segons la Guernica del grup ECOS, “és bàsica aquesta interconnexió, perquè cal arribar a més gent i  sumar recursos. Compartir maneres de fer, projectes i solucions permet fer créixer l’ecosistema i relacionar-se. Les iniciatives veuen que no estan soles i això les esperona, ja que no és un camí fàcil, el de fer funcionar un projecte. Només unides serem més resilients”. Segons la Marta Figueras del Núria Social “el sol fet de compartir acaba generant sinèrgies que porten a noves col·laboracions. Conèixer-nos ens permetrà obrir la mirada, generant nous projectes que soles potser no engegaríem mai”. 

En aquest sentit, aquest 2022 va néixer la Xarxa d’Intercooperació de Pols Cooperatius i d’Economia Social i Solidària, una iniciativa per fomentar la coneixença mútua entre aquests tipus d’espais, generant projectes comuns, mancomunant recursos i enfortint els espais que s’estan creant arreu del territori. Una xarxa formada per 8 pols: Bicihub Barcelona, Grup ECOS, Cal Tip i La Bonne (Barcelona), MTK (Sant Feliu de Llobregat), La Nau Cooperativa (Sabadell), La Politja (Sant Cugat del Vallès), La QP (Ripoll) i el Núria Social (Olot).

Compartir recursos, despeses, coneixement, eines i altres maneres de fer no pot ser mai una mala idea. És evident que tots aquests espais de trobada són útils per generar col·lectivitat en el lloc on s’ubiquen, però volem més, molt més: si som capaces d’interconnectar-nos i intercooperar entre centres cívics, espais socials i pols, la nostra capacitat d’incidència i transformació es multiplicarà, aconseguint així un canvi real palpable a una escala molt més gran. Som-hi?