Centres cĆvics i culturals, ateneus, espais socials, pols cooperatius⦠són espais fĆsics on diverses persones i projectes conviuen i -de forma mĆ©s o menys intencionada- conformen un petit ecosistema. A cada lloc, aquest ecosistema sāexpressa dāuna forma Ćŗnica segons les entitats i persones que sāinvolucren en la seva gestió i el territori on sāubiquen. Molts cops, aquestes entitats comparteixen una sĆØrie de principis que nodreixen lāecosistema i ajuden a generar colĀ·lectivitat acollint, cooperant i mancomunant recursos entre elles.Ā
Per a molts projectes, compartir un espai fĆsic significa compartir els mateixos interessos i objectius, mentre que paralĀ·lelament, són companyes dāentrebancs i conflictes. PerquĆØ compartir Ć©s bo, però tambĆ© Ć©s difĆcil. Ćs aprendre a donar i tambĆ© a rebre. Ćs mirar de trobar solucions conjuntes, Ć©s voler entomar els reptes plegades. Ćs tenir els mateixos somnis i tambĆ©, complir-los de forma colĀ·lectiva.
Foto: La Grimpada, JĆŗlia Perera, Resilience Earth / Ateneu Cooperatiu Terres Gironines
Espais diferencials que donen resposta
Són varis els motius pels quals una persona o una entitat decideix formar part dāun ateneu, un espai social o un pol cooperatiu. Segons la Marta Figueras, membre del pol cooperatiu NĆŗria Social situat a la Garrotxa, āqui s’acosta al NĆŗria hi troba persones i entitats amb una alta capacitat d’autogestió i d’intercooperació, obertes a noves colĀ·laboracions i amb ganes d’engegar noves propostesā. El quĆØ, el com i el fins a on es defineix en cada cas, fruit dels interessos, les ganes i els recursos econòmics disponibles. Un procĆ©s simbiòtic que dóna un resultat diferent en cada cas: ājustament Ć©s lāampli ventall de possibilitats d’esdevenir el que cada persona o entitat vulgui dins del nostre espai, el que el fa realment atractiuā.
En aquest sentit, el NĆŗria Social tĆ© un cert paralĀ·lelisme amb La QP, pol cooperatiu del RipollĆØs. Segons la Carme Freixas, una de les impulsores dāaquest nou local al centre de Ripoll ādes del nostre espai aportem un valor afegit a la comarca. Oferim serveis a les microempreses, assessorament, formació, i en definitiva, acompanyament integral a les persones. Un local que tambĆ© les acull amb unaĀ cafeteria, una llibreria i un espai de treball compartitā.Ā
Foto: La Grimpada, JĆŗlia Perera de Resilience Earth / Ateneu Cooperatiu Terres Gironines
Una altra de les respostes a la creació dāaquests tipus dāespais -per molt evident que sembli- Ć©s la de poder disposar d’una seu estable de treball. I això no nomĆ©s resideix en tenir un espai fĆsic de treball i unes instalĀ·lacions ben equipades: mancomunar recursos Ć©s imprescindible. Segons la Guernica, membre del Grup Ecos (un grup cooperatiu format per diverses empreses de lāeconomia social i solidĆ ria) āgaudir de bons sistemes de videotrucada, bona connexió, sales per reunir-nos, impressores compartides, espais de treball flexibles per hores⦠és imprescindible perquĆØ els nostres projectes siguin viablesā.
Un paper important al municipi i a la comunitat
Els espais que protagonitzen aquest reportatge tenen un denominador comĆŗ molt clar: lāeconomia social i solidĆ ria Ć©s un eix clau dels seus projectes. Són llocs que juguen el rol de fer visible i tangible l’ESS (en general molt concentrada en el sector serveis i, per tant, mĆ©s etĆØria). Per a la Guernica del Grup ECOS āel nostre espai ens permet complir una funció formativa i exemplificadora per a gent jove del quĆØ Ć©s el cooperativisme i l’ESS, ja que rebem habitualment visites de centres educatius de la ciutatā. El NĆŗria Social directament es defineix com āun espai on fomentem constantment lāEconomia Social i SolidĆ riaā, demostrant-ho esdevenint la seu fĆsica de la Xarxa dāEconomia Social i SolidĆ ria de la Garrotxa i a mĆ©s a mĆ©s, essent una de les membres proactives dāaquesta.
Segons la Marta Figueras però, āno nomĆ©s som espai de referĆØncia en temes com l’economia social i solidĆ ria, tambĆ© apostem per altres temes clau de la nostra comunitat com el diĆ leg intercultural o la cultura inclusivaā. Al NĆŗria cada vegada seāl coneix mĆ©s per tot el que fa i ofereix, i això facilita que cada vegada sāacostin mĆ©s persones al pol amb ganes de moure coses. PerquĆØ āaI NĆŗria hi troben escolta i colĀ·laboració la gran majoria de vegades. Al final, Ć©s un lloc on pots venir-hi amb una proposta i sortir-ne amb suport, colĀ·laboració o organitzacióā. A mĆ©s a mĆ©s, tant La QP com el NĆŗria Social van mĆ©s enllĆ de ser un espai de treball: tenir un bar/restaurant, un lloc on gaudir dāexposicions, actes, formacions, mĆŗsica i cultura en viu, activitats esportives com ioga, capoeira o pilates i un llarg etcĆØtera Ć©s una gran forma de donar a conĆØixer la teva proposta mentre dinamitzes i enxarxes la comunitat. I això Ć©s crucial als municipis rurals, que es troben en una situació totalment oposada a la desbocada oferta dāoci i de cultura que trobem a les capitals. Oferir espais dāoci i gastronomia en un espai social Ć©s una clau potenciadora de generació de vincles comunitaris.
El potencial de connectar-nos
Al final, aquests espais no deixen de ser llocs on es concentren moltes persones treballant en diferents Ć mbits compartint uns interessos i una forma de veure el món similars. Caldos de cultiu que treballen per donar resposta a les necessitats emergents del territori i que nomĆ©s expressen un tant per cent petit del seu potencial.Ā Ā
Arribar a mĆ©s persones i donar mĆ©s veu als marges sembla un objectiu i un somni comĆŗ dāaquestes iniciatives. Precisament Ć©s des dāaquĆ d’on surten les propostes mĆ©s interessants i transformadores. I doncs, perquĆØ no comencem a cooperar entre espais socials, centres cĆvics, ateneus i pols cooperatius per complir-ho? Quan mĆ©s tupida sigui la trama de vincles, relacions i intercooperacions mĆ©s fĆ cil serĆ la fluĆÆdesa de moviment de la informació, mĆ©s rĆ pidament ens podrem donar suport les unes a les altres, mĆ©s sostenibles seran els nostres projectes i entitats i per tant les vides de les persones que els formem.
Foto: Taula territorial de l’economia social i cooperativa a Santa Coloma de Farners .David Rueda / Ateneu Cooperatiu Terres Gironines
Segons la Guernica del grup ECOS, āĆ©s bĆ sica aquesta interconnexió, perquĆØ cal arribar a mĆ©s gent iĀ sumar recursos. Compartir maneres de fer, projectes i solucions permet fer crĆ©ixer l’ecosistema i relacionar-se. Les iniciatives veuen que no estan soles i això les esperona, ja que no Ć©s un camĆ fĆ cil, el de fer funcionar un projecte. NomĆ©s unides serem mĆ©s resilientsā. Segons la Marta Figueras del NĆŗria Social āel sol fet de compartir acaba generant sinĆØrgies que porten a noves colĀ·laboracions. ConĆØixer-nos ens permetrĆ obrir la mirada, generant nous projectes que soles potser no engegarĆem maiā.Ā
En aquest sentit, aquest 2022 va nĆ©ixer la Xarxa d’Intercooperació de Pols Cooperatius i d’Economia Social i SolidĆ ria, una iniciativa per fomentar la coneixenƧa mĆŗtua entre aquests tipus dāespais, generant projectes comuns, mancomunant recursos i enfortint els espais que sāestan creant arreu del territori. Una xarxa formada per 8 pols: Bicihub Barcelona, Grup ECOS, Cal Tip i La Bonne (Barcelona), MTK (Sant Feliu de Llobregat), La Nau Cooperativa (Sabadell), La Politja (Sant Cugat del VallĆØs), La QP (Ripoll) i el NĆŗria Social (Olot).
Compartir recursos, despeses, coneixement, eines i altres maneres de fer no pot ser mai una mala idea. Ćs evident que tots aquests espais de trobada són Ćŗtils per generar colĀ·lectivitat en el lloc on sāubiquen, però volem mĆ©s, molt mĆ©s: si som capaces dāinterconnectar-nos i intercooperar entre centres cĆvics, espais socials i pols, la nostra capacitat dāincidĆØncia i transformació es multiplicarĆ , aconseguint aixĆ un canvi real palpable a una escala molt mĆ©s gran. Som-hi?