La majoria de cooperatives del territori són microcooperatives de treball associat

La diagnosi de l’economia social i cooperativa a les comarques gironines, que es va presentar el passat 6 d’octubre a la Casa de Cultura de Girona, revela que la majoria de les cooperatives del territori són de treball associat (69{d52485d185023084239edd86da48dab9f1fb9e8f3d0c336c0a7b7e4abf6c3b3a}) i que bona part d’elles són microcooperatives. La fotografia del cooperativisme a terres gironines es correspon amb la del cooperativisme històric català en què les cooperatives compten amb un baix número d’associats però configuren xarxes d’intercooperació per a reforçar el moviment cooperatiu. Aquest no només ha estat el perfil tradicional i històric a Catalunya, sinó que segueix essent la forma més habitual d’expressió del cooperativisme de treball català.

Així, les 33 cooperatives de treball associat contactades per a l’estudi associen un total de 487 persones, amb una majoria d’iniciatives formades per a tres persones sòcies. Si bé les cooperatives de treball associat esdevenen el principal generador d’ocupació a nivell agregat, les cooperatives agràries i les d’ensenyament són les que presenten xifres més altes d’ocupació per cooperativa (de mitjana).

Per altra part, si tenim en compte la totalitat d’iniciatives entrevistades (59), les cooperatives sumen un total de 41.772 persones sòcies, la majoria pertanyents a cooperatives de consum, i bona part d’elles com a membres de la cooperativa Som Energia.

L’estudi també revela que el 62{d52485d185023084239edd86da48dab9f1fb9e8f3d0c336c0a7b7e4abf6c3b3a} de les cooperatives tenen una antiguitat superior als 15 anys i que la comarca del Gironès concentra el major nombre d’entitats, concretament el 32{d52485d185023084239edd86da48dab9f1fb9e8f3d0c336c0a7b7e4abf6c3b3a}. Les comarques de l’Alt i el Baix Empordà concentren el 16{d52485d185023084239edd86da48dab9f1fb9e8f3d0c336c0a7b7e4abf6c3b3a} i el 18{d52485d185023084239edd86da48dab9f1fb9e8f3d0c336c0a7b7e4abf6c3b3a} de les cooperatives, respectivament, seguit de la Garrotxa i La Selva amb el 12{d52485d185023084239edd86da48dab9f1fb9e8f3d0c336c0a7b7e4abf6c3b3a} cadascuna, el Pla de l’Estany amb el 6{d52485d185023084239edd86da48dab9f1fb9e8f3d0c336c0a7b7e4abf6c3b3a} i el Ripollès amb el 5{d52485d185023084239edd86da48dab9f1fb9e8f3d0c336c0a7b7e4abf6c3b3a}.

L’estudi també ha analitzat les pràctiques de les diferents cooperatives en àmbits com la innovació, l’impacte ambiental o l’organització interna, i ha identificat un seguit de ‘bones pràctiques’ al conjunt de les iniciatives.

Podeu consultar els diferents documents aquí:

Diagnosi i Visibilització de l’Economia Social i Cooperativa a les Comarques Gironines

Cataleg de Bones Pràctiques

Presentació de la Diagnosi i Visibilització de l’Economia Social i les Bones Pràctiques

L’Economia Social a prop vostre

Actualitat